dilluns, 20 de març del 2023

un sonet de francesc vicent garcia i un pastitx meu

L'autor es lamenta per l'existència d'una reixa que li dificulta la visió de la dama de qui està enamorat, però finalment constata que això és per a ell un motiu de subtil venjança.

QUEIXES D'UN GALANT A UNA REIXA
PERQUÈ LI IMPEDIA LO VEURE
A UNA HERMOSA ENCOMANADA

Reixa cruel, que la claror divina
que mos ulls cerquen com a glòria sua
entre eixa espessa nuvolada tua
cubres i causes ma fatal ruïna!

No degué eixir de la ordinària mina
eixa matèria forta, odiosa i crua,
sinó d'algun volcà per on traspua
la infernal flama a ton miner veïna.

Però, què dic? Oh reixa generosa!
En gràcia de mes queixes faç mudança
i, arrepentit, adoro la duresa:


ja no el vull dir cruel, sinó piadosa,
puix tu sola has pogut, en ma venjança,
la que a mi em té pres, tenir-la presa.

 

PESTICIDES, ANTIBIÒTICS

Oh reixa generosa!

VICENÇ GARCIA

Reixa benèvola que atures plagues

que són de cada entranya la ruïna:

cucs, fongs, bacils, d'estralls la pitjor mina;

contra d'ells nuvolada que ens amagues,

 

ferro segur en hores atziagues

o preparat que els enemics fulmina;

quan en mal temps la dalla ens fou veïna

vam revenir a les teves obagues.

 

Però, què dic? Oh reixa emmetzinada!

Has escampat verins, no pas triagues,

i penedits blasmem tanta duresa.

 

No et dic benèvola, sinó burlada:

mudant després les seves armes, llagues

dels qui volíem presos t'han fet presa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada