diumenge, 15 d’octubre del 2017

15.10.1940

AMNÈSIA

Has escoltat      la gent que t’aclamava
com si restés      un fil de veu a l’aire,
però és la mort,        urgent, la que et reclama.
L’alba s’enduu       la ferum dels botxins,
la ciutat dorm,      no la veus ni la sents,
només la llum       primera i assassina.

Que trista que és      la guerra, President,
del tot si perds      fins el darrer soldat.
No és el pitjor      les armes que carreguen
sinó saber       que s’ha trencat el temps,
que cridaràs      i el crit s’ofegarà
a l’oceà      cremat de la raó.

Companys dut a judici la vigília del seu afusellament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada