AMNÈSIA
Has
escoltat la gent que t’aclamava
com si restés un
fil de veu a l’aire,
però és la
mort, urgent, la que et reclama.
L’alba s’enduu
la ferum dels botxins,
la ciutat
dorm, no la veus ni la sents,
només la llum primera i assassina.
Que trista que
és la guerra, President,
del tot si
perds fins el darrer soldat.
No és el
pitjor les armes que carreguen
sinó saber que s’ha trencat el temps,
que cridaràs i el crit s’ofegarà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada