terres de llum a castell de cabres

un sonet de francesc vicent garcia i un pastitx meu

L'autor es lamenta per l'existència d'una reixa que li dificulta la visió de la dama de qui està enamorat, però finalment constata que això és per a ell un motiu de subtil venjança.

QUEIXES D'UN GALANT A UNA REIXA

PERQUÈ LI IMPEDIA LO VEURE

A UNA HERMOSA ENCOMANADA

Reixa cruel, que la claror divina
que mos ulls cerquen com a glòria sua
entre eixa espessa nuvolada tua
cubres i causes ma fatal ruïna!

No degué eixir de la ordinària mina
eixa matèria forta, odiosa i crua,
sinó d'algun volcà per on traspua
la infernal flama a ton miner veïna.

Però, què dic? Oh reixa generosa!
En gràcia de mes queixes faç mudança
i, arrepentit, adoro la duresa:

ja no el vull dir cruel, sinó piadosa,
puix tu sola has pogut, en ma venjança,
la que a mi em té pres, tenir-la presa.

 

PESTICIDES, ANTIBIÒTICS

Oh reixa generosa!

VICENÇ GARCIA

Reixa benèvola que atures plagues

que són de cada entranya la ruïna:

cucs, fongs, bacils, d'estralls la pitjor mina;

contra d'ells nuvolada que ens amagues,

 

ferro segur en hores atziagues

o preparat que els enemics fulmina;

quan en mal temps la dalla ens fou veïna

vam revenir a les teves obagues.

 

Però, què dic? Oh reixa emmetzinada!

Has escampat verins, no pas triagues,

i penedits blasmem tanta duresa.

 

No et dic benèvola, sinó burlada:

mudant després les seves armes, llagues

dels qui volíem presos t'han fet presa.

terres de llum

 

Sobre l’autor:

MIQUEL ESCUDERO (Reus, 1945-1978) fou un poeta desmesurat, tant en la vida com en l’escriptura. La seva breu existència va ser convulsa, sempre apassionada i sovint contradictòria.

A 22 anys, endut per un enamorament trasbalsador, va viatjar a Bèlgica, on de rebot conegué la que seria la seva companya definitiva. L’aventura de l’expedició i la convivència amb ella protagonitzaren, en aquell moment, uns textos d’una originalitat sorprenent, els quals han deixat una petja mítica però de vegades desapercebuda.

Als versos que escrigué emergeixen l’espectacle suggeridor de la Natura, la fúria carnal de l’amor, l’angoixa religiosa i la simple però radical alegria de viure.

Amb una dicció que sorprèn per la frescor i la franquesa comunicatives, empeltada de l’herència romàntica i del moviment hippie, passats els anys, l’obra d’Escudero ha aconseguit fer-se un lloc a la poesia confessional en català.

Sobre el llibre:

TERRES DE LLUM és el títol amb què Miquel Escudero agrupà tota la poesia pròpia el 1976, tot i que l’obra restà inèdita fins que es va publicar pòstumament el 1982, repartida en dos llibres: un d’unitari, Fulls del romanç d’Elsa Ellisson, i un altre, Caravana, que contenia una selecció dels restants poemes que va escriure.

            No era gaire ordenat. Al moment de la mort del poeta els papers es van perdre o dispersar, i fou gràcies a l’actuació providencial del poeta Joan de la Rúbia que es van recuperar en part. A ell devem l’edició de 1982.

            El present volum, que rescata el títol pensat per l’autor, inclou una completa introducció d’Antoni Nomen, la narració autobiogràfica d’Escudero Sofre de Llucifer, inèdita fins ara, i la reedició de les seves poesies, de les quals s’han revistat els textos d’acord amb els originals conservats.

el bluf del gabriel ferrater matemàtic

Resum: 

Comentari relatiu als estudis i a la competència matemàtica de Gabriel Ferrater, contrastant les seves declaracions públiques i la realitat d’aquesta competència. 

 

Paraules clau: 

Àlgebra, Amorós, Eduard Bonet, estructuralisme, cos, Dubreil, Ferrater, Gomis, lingüística, Snow, terminologia, universitat.

 

Enllaç:

https://www.centrelectura.cat/revistadigital/el-bluf-del-gabriel-ferrater-matematic/