L'autor es lamenta per l'existència d'una reixa que li dificulta la visió de la dama de qui està enamorat, però finalment constata que això és per a ell un motiu de subtil venjança.
Reixa
cruel, que la claror divina
que mos ulls cerquen com a glòria sua
entre eixa espessa nuvolada tua
cubres i causes ma fatal ruïna!
No degué eixir de la ordinària mina
eixa matèria forta, odiosa i crua,
sinó d'algun volcà per on traspua
la infernal flama a ton miner veïna.
Però, què dic? Oh reixa generosa!
En gràcia de mes queixes faç mudança
i, arrepentit, adoro la duresa:
ja no el vull dir cruel, sinó piadosa,
puix tu sola has pogut, en ma venjança,
la que a mi em té pres, tenir-la presa.
PESTICIDES, ANTIBIÒTICS
Oh reixa generosa!
VICENÇ GARCIA
Reixa benèvola que atures plagues
que són de cada entranya la ruïna:
cucs, fongs, bacils, d'estralls la pitjor mina;
contra d'ells nuvolada que ens amagues,
ferro segur en hores atziagues
o preparat que els enemics fulmina;
quan en mal temps la dalla ens fou veïna
vam revenir a les teves obagues.
Però, què dic? Oh reixa emmetzinada!
Has escampat verins, no pas triagues,
i penedits blasmem tanta duresa.
No et dic benèvola, sinó burlada:
mudant després les seves armes, llagues
dels qui volíem presos t'han fet presa.
