"Tuba mirum spargens sonum" (= la trompeta, escampant un so admirable), proclama un vers de Dies irae, les dues paraules inicials del qual van servir per titular una part del tercer moviment de la Missa de Réquiem que Mozart no va poder acabar. En voler agafar aquestes dues paraules per anomenar una poesia, per error se'm van convertir en "Turba mirum" (= la sorpresa de la multitud). Com que la poesia ja parla d'un difunt, per desdramatitzar-la una mica vaig deixar aquesta lletra r que modifica lleument el títol: de tuba = trompeta va passar a turba = multitud. De fet, tant tuba com turba són dues paraules que es mantenen intactes al vocabulari català.
Parlo de l'extinció, del fred, de la foscor, de la memòria, a propòsit d'una persona que mor als braços d'una altra. Les paraules, fràgils, es trenquen al moment de l'expiració. Intento fugir del patetisme sentimental utilitzant dos animals, els vidriols i els escorpins, que no s'alcen de terra i, que, en certa manera, evoquen l'estatus del finat. Llengua, ulls, coll, i, finalment, el bes humanitzen la condició animal de la fugida. Quim Besora, que ha comentat la presència dels vidriols en una ressenya que li agraeixo, comenta: "tot i que el vidriol viu a Catalunya no crec que Nomen
n’hagi vist mai cap de viu; potser sí de dissecat a la col·lecció de taxidèrmia
de l’Institut Salvador Vilaseca, on treballava". Te raó, ni de dissecats n'he vistos, només a una làmina il·lustrada que decorava una aula.
TURBA MIRUM
T’estens al sol
com vidriol,
signe que sagnes,
llengua que expires.
Llum desnonada
la dels teus ulls
i embarrancats
els mots al coll.
Pel bes més fred
ara em sé nat,
ara que fuges.
Als escorpins
se’ns ha esborrat
el lloc del cau.
El vidriol recorda, com també fa la salamandra, els animals alquímics: la salamandra, que presideix l'escalinata del parc Gúell, sobreviu incòlume a l'aigua i al foc; el vidriol, que viu amagat a la nostra natura, ofereix l'estampa de l'ouroborus als grimoris medievals -la serp que formant un cercle es mosega la cua, en un moviment sense principi i sense fi com els cicles de la natura-.
ResponElimina