Després
d’utilitzar el títol Si això ha de durar
vaig descobrir que Carles Duarte havia fet servir abans la frase en
l’actualització d’aquests versos de Jordi de Sant Jordi, que en l’original diuen
així:
mes ara·m veig de tot plaser absent,
carguat d’amor e paubre de ventura,
no vasent vós, que us ham tan finament,
e per açò morray si gayre·m dura.
i que Duarte va traslladar de la següent manera:
en canvi, ara em veig absent de tot plaer,
ple d’amor, però pobre de fortuna,
ja que no us veig, que us amo lleialment,
i acabaré morint si això ha de durar gaire.
mes ara·m veig de tot plaser absent,
carguat d’amor e paubre de ventura,
no vasent vós, que us ham tan finament,
e per açò morray si gayre·m dura.
i que Duarte va traslladar de la següent manera:
en canvi, ara em veig absent de tot plaer,
ple d’amor, però pobre de fortuna,
ja que no us veig, que us amo lleialment,
i acabaré morint si això ha de durar gaire.
|
Hi ha un ús de la conjunció si que trasllada el seu valor condicional cap a un relació de causa-efecte, del tipus Si volem que això duri, cal fer tal cosa. En aquest cas no s’especula amb una possibilitat, sinó que més aviat s’exposa una indicació unidireccional.
Doncs bé, el que vaig voler suggerir amb el títol és aquest doble sentit, a propòsit del que ha posat de relleu la covid: la consciència de l’eventualitat d’una llarga cohabitació amb els seus efectes catastròfics, i alhora la necessitat que ens plantegem què fer per tal que la fràgil sostenibilitat del món no quedi anorreada a la societat postpandèmica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada