joan de la rúbia

        JOAN DE LA RÚBIA va néixer a Reus el 1952 i hi visqué fins als vint-i-un anys. Als seus versos trobem referències a la pertinença, d'ell i del seu germà Josep, a les colles de brivalls o adolescents que, durant la seva primera adolescència, pul·lulaven pels barris i els defores de la ciutat. Aquests indrets reusencs tenien un marcat regust rural, i aleshores la vida popular estava amarada d'un costumisme avui definitivament perdut. El casc antic de la ciutat encara era igual al del segle XIX i els barris nous no es començarien a construir fins als anys setanta. Les colles s'esbatussaven sovint i en les escaramusses practicades hi intervenia el també poeta Quim Besora, que ha al·ludit en diverses poesies seves als esbarjos de carrer en què participaven, a mig camí entre jocs i entremaliadures. Tots dos vivien al barri de les Basses: Joan de la Rúbia al carrer de la Galera i Quim Basora al carrer de Galió, travessia del primer. A la travessia següent, al carrer Pubill Oriol, hi havia cal Boada, una taverna popular on s'aplegava una colla d'artistes i lletraferits locals, entre els quals Ramon Muntanyola, Josep Maria Baiges, Xavier Amorós i Josep Maria Guix. Però, tot i la coincidència geogràfica, la tertúlia d'aquests personatges no tenia cap tracte amb els dos joves futurs poetes, llavors unes criatures trenta anys més joves que els tertulians esmentats.      
Cal Boada, al voltant del 1960 (Foto: Arxiu Anzame)
        Els pares de Joan de la Rúbia havien arribat a Reus pocs anys abans del seu naixement, per dir-ho poèticament, amb algunes ferides. La mare, Lucía García, amb la ferida de la persecució política franquista, després de recórrer mig Espanya. Era de Labrada, al sur de la província d'Àvila. El pare, Víctor de la Rubia, nascut a Almadén en una família de miners, fugia de la ferida de la pobresa. Lucía, la mare, ja tenia bastants fills de tres matrimonis anteriors, i d'aquest quart matrimoni en naixerien dos més, Josep i Joan.
         Va cursar uns estudis bàsics de formació professional a l'Escola del Treball de Reus i aviat va entrar a treballar de bobinador en un taller de motors elèctrics. Cap als vint anys es va sentit poderosament atret pel món de la cançó catalana i va provar, un poc temps, de fer algunes cançons i de donar-se a conèixer com a cantant. Influït per l'amistat amb Josep Pedrol, el 1973 es traslladà a Barcelona, on va entrar en contacte amb diversos poetes, músics i actors llavors incipients, com són ara, Enric Maas, Teresa Bertran, Joaquim Blasco, Anton Massó i Enric Armengol. Ha fixat la base residencial, d'aleshores ençà, al centre de Barcelona, al carrer dels Tallers, a tocar d'on anys a venir viuria l'escriptor xilè Roberto Bolaños, contemporani seu i llavors desconegut per tothom, però després esdevingut un autor de culte. De la Rúbia només tornarà a Reus de visita, molt de tant en tant, però circumstancialment ha viscut temporades a Mont-ral, a Marçà, a Torroelles de Montgrí i a Mollet del Vallès. Al llarg de la vida ha exercit intermitentment ocupacions laborals variades: obrer industrial, carter, auxiliar en editorials, guarda d'un refugi de muntanya a Mont-ral i assistent a un consultori mèdic. Des de jove ha persistit a escriure poesia. Va començar a publicar-ne el 1977. El 1981, amb Amaïla, va guanyar el premi López-Picó de poesia. El 1982 va publicar en dos volums l'obra poètica de Miquel Escudero, mort el 1978.
A l'esquerra, amb uns amics a la Mola d'Estat, 1972 (Foto: Ramon Sans)
       Joan de la Rúbia és un poeta a qui plauen de vegades els ritmes de les cançons (no debades, la seva experiència juvenil com a cantant), d’altres vegades les imatges oníriques, sovint surreals i misterioses, que recorden Lautréamont o Foix.
      Heus-ne una petita mostra a continuació, en uns versos escrits quan s'acostava als trenta anys. Llavors parlàvem sovint, ara menys. Ens hem trobat més recentment alguna vegada a Reus, on té germans, o a Barcelona. El 2006, després d'un perllongat silenci editorial, va publicar un nou llibre, L'illa de l'ermità, que, coneixent el seu periple vital, és fàcil endevinar que es refereix directament a ell mateix. 

      L'abril de 2015 va participar, també a Reus, al recital "Incitació al poeticidi". Durant l'estiu d'aquest any em va facilitar l'accés, a Barcelona, al seu fons documental relatiu al poeta Miquel Escudero. Aquest petit arxiu, on va reunir de manera providencial poc després de la mort d'Escudero tot de documents i originals que altrament s'haurien perdut sense remei, és de valor immens pels interessats en la seva obra. La consulta em va fornir aclariments i documentació per un article sobre Miquel Escudero que vaig publicar el juliol a la revista NW.
Joan de la Rúbia (dreta) amb Xavier Amorós (Reus, 18.04.15)
Sobre L'illa de l'ermità, clica aquí.

AMB MOTS PRESOS DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT
                                                                            
Ara no es fa, però jo encara ho faria:
Una galera armaria de nits
o un galió
                amb les veles més fines,
i amb cent pirates com la meva sort.

Solcaria horitzons d’escuma blanca
amb ardidesa punyent,
i anhelaria
                els vells amors d’una donzella,
captiva encara dels lladres de la mar.

A les cavorques de l’illa més llunyana,
si convingués, hi aniria
pel sud,
           i pel nord tornaria als ports
i a les tavernes on hi ha bons mariners.

Allí beuria uns glops de vi vora els amics,
amb les copes d’argent
robades
            als impossibles vençuts en la travessa,
llarga travessa, pel blau i ample mar.

Ara no es fa, però jo encara ho faria:
per ventura solcaria marines,
o perdria
             aquell esperit baladrer i enyorat,
que es troba dormint a les rambles del mar.

(del llibre Convit de l’aire [dins Tres poetes 77], 1978)


ESTIU

De petit vaig menjar sucre amb marbre,
pols irritant de les botigues de Reus.
Corrien els anys cinquanta o més,
i de naturalesa insultant n’érem molts,
palestins de distintes races juntes,
íbers i helènics, gods i garenos.
Pels camps del llamp tot era abundor
i arraulits sota els garrofers, en Jep i jo,
jèiem suats en l’hora de la posta.
El sol encara llepava el llom llis
dels objectes purs, allà vora els conreus.
A la ciutat els anhels eren uns altres,
i els que jutjàvem millor viure al dia
érem els menys tinguts en compte.
Nosaltres, però, fills de baixa condició,
cercàvem felicitat per canyars i bardisses
fent trinxeres al peu de les atzavares.
Al passeig, i als recs que banyen plàtans,
bevíem aigua a glops i de bocaterrosa.
Cap flaire millor ens donà aquell temps.

(del llibre Passatge, 1979)


LA CONTINUÏTAT PLAGIADA

París, el bulevard de dia m’increpa.
No he vist pas la ciutat, lectors,
però ignoreu un moment les fites,
la meva cercavila ha estat divinal.
Oïa glòries fumejant per alabastres verds.
La tendra veu d’una brisa gàl·lica,
perfumant-se al mirall dels meus ulls.
Mentre, restava plaent en la riba calenta,
la putrefacta pel vi de novelles fonts.
Jo, l’agosarat pensador de la nostàlgia,
que pensava en un temps de tèrbol fum.
Maresmes, llunyanies, sorra i perfums.
Quins poderosos focs a l’estiuada!
Llanterna zodiacal dels bells meandres.

(del llibre Amaïla, 1982)
Joan de la Rúbia a casa seva (Barcelona, 19.06.15)
BIBLIOGRAFIA DE JOAN DE LA RÚBIA

  • "Guaita del vent", dins Revista del Centre de Lectura, núm. 293-294, abril-maig 1977, p. 13-14.
  • Tres poetes 77 [obra col·lectiva]: Premi Amadeu Oller, Barcelona 1978. 
  • Passatge: Edicions Èpsilon (Quaderns Foc Nou, 11), Tarragona 1979. 
  • "Detrimentum", dins 1a, mostra de narrativa reusenca: Edicions del Centre de Lectura, Reus 1980.
  • Amaïla: Edicions del Mall (Llibres del Mall, 64), Sant Boi de Llobrebat, 1982. 
  • Fulls del romanç d'Elsa Ellisson [edició de l'Obra Poètica I de Miquel Escudero]: Edicions del Mall (Sèrie Batent, 8), Sant Boi de Llobregat 1982. 
  • Caravana [edició de l'Obra Poètica II de Miquel Escudero]: Edicions del Mall (Sèrie Batent, 9), Sant Boi de Llobregat 1982. 
  • Cronologia [Set poemes-set gravats, amb Rosa Codina-Esteve]: edició de Joan-Josep Tharrats, Barcelona, 1987.
  • L'illa de l'ermità: Emboscall, Vic 2007.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada