epíleg

Victor Kravcuk: The Lovers (http://www.greengallery.ie)

Vulcà fa una requesta carnal a Venus. L'esposa accedeix (tot i que, si fem cas de la il·lustració de Tintoretto, l'esguard sorneguer de Cupido permet sospitar sobre la presència de Mart, mig amagat sota una taula i que mira de fer callar el gosset que li borda).

Ara, Vulcà i Venus només són una manera d'anomenar els dos protagonistes de l'encontre. Som al temps present, fa fred i s'escalfen amb una flassada elèctrica. La còpula s'ha consumat.

Metàfora del desig d'allargar el desig, de la marca dolorosa que deixa la cremada, els amants s'enrampen per un contacte que el seu acte ha provocat. Afuant-se mútuament, la seva reacció és un simple reflex fisiològic. Confosos, s'adonen que no és plaer sinó dolor. El camp de batalla put a cremat.

Tintoretto: Venere, Marte e Vulcano, 1555

T'espero al llit, xiuxiuejà Vulcà.

Venus cedí. No eren els autèntics,

ja m'enteneu. I, alleugerits de roba,

patien l'escomesa de l'hivern.

Arrecerat a  una flassada elèctrica

rebé el combat carnal l'escalf que cal.

Però, rendits ja els cossos, van xisclar

com posseïts, els ulls esbatanats.

Ben a destemps, fremien sense fre.

I al capdavall, una afuada insòlita

els advertí que la manta enrampava.

I un tuf de socarrim i els espetecs,

tot fruit del veïnatge del corrent

                                   amb líquids corporals descontrolats.

© del text: Antoni Nomen